ES TALLER

ARTESANIA D’AUTOR

d'A

PRESENTACIÓ

Després de més de 5 generacions de fer feina amb el ferro i el foc, en Es Taller, vàrem incorporar el vidre. Amb la tècnica coneguda com a fusing, donam forma a fulles de vidre fent palanganes i altres atuells. També feim peces decoratives així com tota mena de lluminàries: llums de penjar, de paret, de taula….
Per mor de la crisi del 2008, les vendes es començaven a ressentir sobretot de les peces més grans. Cal tenir en compte que el vidre que compram en fulles, en el nostre cas vidre venecià compatible murano, costa doblers ja en comprar-lo com a matèria primera, per tant és bo d’entendre que en haver-lo manipulat no sortiran peces de baix cost. Cercant una matèria primera que fos més assequible començàrem a experimentar amb vidre procedent d’envasos. Concretament ampolles buides que recollíem i encara ara recollim als bars, restaurants i també les que alguns veïns i coneguts ens acosten fins al mateix taller.
Així idò les fonem per reconvertir-les en platets, rellotges…També amb l’ajud d’eines diamantades les foradam o tallam i polim per fer-ne làmpades tant de penjar com de taula, rellotges, etc N’hem fet també canelobres, espalmatòries, gerros i esporàdicament alguna peça de bijuteria.
Tots els productes artesans avui tenen molt difícil competir en els mercats per mor de la globalització i perquè tots ja ens hem acostumat a comprar per pocs doblers, sense pensar massa en si a la llarga ens convé o no. Ens convindria reflexionar sobre que és “car” i que és “barat”. Al nostre taller sempre hem volgut posar el que consideram un preu just, es a dir: que l’usuari pagui pel que reb, que el valor en doblers estigui ajustat a la qualitat que oferim.
Dit això hem pogut constatar que el nostre producte reciclat o més ben dit reutilitzat té un petit desavantatge per arribar al gran públic. La gent en passar per davant la taula de venda veu una botella “estranya” deformada per la calor o amb una bombeta a dins…. Llavors el cervell ha d’interpretar l’ús d’aquell objecte.
Escoltam a la parada del mercat: (primer) “mira la botella de gin que tu beus” i després “que curiós n’han fet una làmpara”. El que voldríem sentir és: “mira quina làmpara més xula, i l’han feta a partir d’una botella” ! El repte que hem decidit afrontar es aconseguir a partir de la transformació i reutilització d’envasos de vidre un producte que parli primer del “què” i després del “com”. I sense la necessitat de passar pel reciclatge que també és més costós.
Una lluminària plenament funcional, feta tenint en compte l’economia circular, kilòmetre zero, despesa energètica mínima i en darrer terme si, que s’aprecii que és feta a partir de vidre d’ampolla.
Que els grans canvis globals comencin per petits gestos locals.

Partim de la base que volem utilitzar material provinent del rebuig. Vidre d’envasos en el nostre cas. De botella a làmpada. S’hi haurien de poder apreciar les dues maneres que tenim de treballar el vidre, en fred i en calent. Minimitzant el consum d’energia, aigua etc.

Al mateix temps que feim els primers esbossos començam a manipular els materials per veure les possibilitats de transformació que tenim. Hem de pensar en les limitacions que ens trobarem de formes i colors,. També pensam que ha de ser un vidre que hem de poder trobar al supermercat del cap de cantó.

Duim al cap la mar, voldríem que fos una làmpara marinera, evocant els blaus, els cels… els vells llums petromatx de les barques. Cos i pantalla reflectora, llum direccional..


Cercam simplificar al màxim els mecanismes ganxos suports, etc. ja que s’haurien de fer a mida. Intentam aprofitar al màxim la forma, els detalls que ens ofereix la botella. Al mateix temps, amagar només l’imprescindible.

Tenint de cada vegada més clar quins seran els envasos que farem servir, tot i estar condicionats per les formes i les mides existents, l’escala de Fibonacci ens ajudarà a definir la forma final.

Una vegada triturat i garbellat, ens convé netejar el vidre de pols per poder tenir la màxima transparència. Ho feim amb aigua destil·lada que recuperem d’aparells d’aire condicionats.

La pantalla, que en el nostre cas en comptes de reflectora, mirarem que provoqui refracció de la llum residual, per això la farem a partir de vidre triturat. Així podrem donar-li la forma i tamany que ens convengui. Una vegada triturat i garbellat, el vidre a diferents granulometries, el durem al forn a una temperatura prou alta per fer que quedi una peça però tampoc arribarem a la fusió total.

Al forn hem duit el vidre a la seva temperatura de tack fusing, 830ºC per tal d’aconseguir que quedin aferrats els bocins i s’arrodoneixin els caires, però sense arribar a la fusió total, així poderm aconseguir una bona refracció de la llum lateral al temps que no distorsionarà la projecció de llum cenital. I estèticament la textura és molt atractiva.

Seguim cercant la mar, blaus, cobalt, cel, turquesa…Feim una prèvia iluminant amb diferentes pantalles. Mirant també les diferentes opcions de llums de LED que hi ha al mercat però sobretot una LED que sia fàcil trobar-la al comerços locals.

Optam per muntar un reflector LED amb casquet GU10, 18SMD de 3000k i 50/60 Hz. de 6w de consum. D’aquesta manera tenim llum direccional en sentit vertical i la llum sobrera lateral, l’aprofitam mitjançant la pantalla de vidre que refracta i refleteix aquesta llum fent nuns jocs de llums i ombres molt atractiu al nostre entendre.

Per penjar la làmpada hem volgut evidenciar aquest nus mariner per excel·lència per vindicar el nostres orígens mariners. Per fer palesa la necessitat que tenim d’un impossible, amarrar la mar i fer-la nostra. La Mar pont, la Mar porta. El nostres orígens de saladina i escuma, de blaus i de verds.

Obriu-me dins el mar, vells pescadors,
que m’entri de verdor una alenada
que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.